QUI? JO?

Em vaig treure la il·lusió

la il·lusió de viure el meu futur

una llar a on estar-hi

una feina a on disfrutar-hi

un company amb qui confiar

i dels fills alegries i tristors

em vaig arrencar la justícia,

l'alegria i la vivacitat de la innocència

Aquí i Ara decideixo jo

trobar una llar on estar-hi

una feina a on disfrutar-hi

un company amb qui confiar

les alegries i tristors dels petits

retornar la injustícia, l'alegria i vivacitat 

a aquells que encara poden retrobar la innocència.

               Sy

>>> Aprendre a morir és aprendre a viure; aprendre a viure és aprendre a actuar no només en aquesta vida, sinó en les vides que estan per venir. Transformar-se verdaderament en un mateix i aprendre la manera de renèixer com un ésser transformat per ajudar als demés equival a ajudar realment al mon de la manera més poderosa possible.

Atrevim-nos a imaginar ara el que seria viure en un mon en el que un nombre significatiu de persones, aprofitant l'oportunitat que ofereixen les ensenyances, dediqués part de la seva vida a una pràcica espiritual seriosa, reconegués la naturalesa de la seva ment i utilitzés l'ocasió de la seva mort per aproximar-se més a l'estat de buda i renaixés amb un proposit clar, el de servir i beneficiar als demés.   Espurnes de saviesa

LA VEU DEL FIL

Avui he estat en la cova
la foscor m'envaïa
la tristor, la por, l'abandó

i de cop i volta t'he sentit
tremolor i llàgrimes
visita al lloc ocult i sagrat de l'infantesa

traïció innocent
traïció inconscient
NO DEIXIS DE CRIDAR-ME!
necessito reconciliar-me

claror,claror,claror!
oblidar-me de la foscor
claror, claror, claror!
porta'm cap al teu racó.

                    Sy

>>>La recerca del sentit de la vida. Claudio Naranjo

FIL DE LLUM

Esperança. Realitat.

Egoisme. Humilitat.

Enmig de tanta foscor. Claror.

No és un pou on creia estar.

Caiguda, foscor,

IMMOBILITZACIÓ.

M'aixeco, faig un pas.

Pas a pas, no giro en rodó,

és el fil d'Ariadna.

MOBILITZACIÓ.

Cara humida, cova seca.

Desesperança, fortalesa.

Amunt, avall, dreta, esquerra.

Fil de Llum, Via Certa.

                    Sy

FIL DE LLUM - ANDREU RIFÉ

MAR

Onades que van i venen.

Onades que em fan recular.

Onades que m'inviten a entrar.

Onades sempre eternes.

Onades de sentiments.

Ondes de paraules no dites.

Onades de llàgrimes seques.

I de cop arriba la més gran,

la seva suau presència impressiona

paraula dita, llàgrima humida.

Expressar, oir, sentir, dir

Traspassar llocs que espanten

sentiments que descansen

Desig de que es torni a repetir.

                          Sy

>>>L'acció és observar veritablement els propis pensaments, bons o dolents, contemplar la veritable naturalesa de qualsevol pensament que pugui sorgir, sense examinar el passat ni convidar al futur, sense permetre cap aferramnet a les experiències de goig ni aclaparar-se per les situacions tristes. Fent això, intentes assolir i mantenir l'estat de gran equilibri, on el bo i el dolent, la pau i la angoixa, estan desproveïdes de veritable identitat.
DUDJOM RIMPOCHË. Espurnes de Saviesa

COMPASSIÓ

Em sento trista

me n'adono de la traïció.

Em sento trista

m'envaeix el dolor.

Retenir, reprimir, sostenir

la mar dels meus ulls.

Com l'aigua de la font, fluir.

Desig de trobar la pau.

Necessitat, desig

MALEÏTS!!!

Font de dolor.

Pou de foscor.

               

Compassió com a font de felicitat- Dalai lama

Avalokiteshvara - El Bodhisattva de la Gran compasión

ANHEL

Et veig. Hi ets.

En algun racó et sento

i encara no et puc escoltar.

Culpa, retrets,

reconèixe'm intento

agafar-te de la ma i caminar.

Com la llavor sense terra

t'agafo dolçament,

i ocupant el lloc més preuat

bressol del mar.

Acaronant-te pacientment.

Nodrint-te pacientment.

Escoltant-te pacientment.

Flor

                      Sy

La mosca

CONFUSIÓ

Sentiments. Es confonen amb necessitats.

Acarona'm. Vull plorar.

Acarona'm. Vull protecció.

Acarona'm. Vull respecte.

Acarona'm. Vull amor.

Necessitats es confonen amb sentiments.

Acarona'm. Tinc desig.

Acarona'm. Donar i rebre.

Acarona'm. Plaer.

Acarona'm. Cap a l'èxtasi.

Necessitats que confonen sentiments.

Sentiments que confonen necessitats.

Expressar o Callar.

                          Sy

 “Las emociones impactan mucho en la inteligencia de los niños”. Elsa Punset

IL·LUSIONS

Els meus ulls recorren el teu cos,

La teva olor impregna els meus sentits.

I vola, vola, la meva imaginació.

Cavalquem junts.

Els fluids es confonen.

M'obro a l'experiència

de confondre'm amb l'Univers

i allí també et trobo.

L'experiència de l'èxtasi,

l'experiència més noble,

l'experiència sagrada

l'experiència de la unitat.

L'esperança de l'experiència

m'obsessiona, em confon.

Qui, Com, Quan... Mort

                        Sy

>>>Recordeu: un mètode només és un mitjà, no la meditació en si. Practicant el mètode hàbilment és com s'arriba a la perfecció d'aquest estat pur de presència total que és l'autèntica meditació.

Hi ha una dita tibetana molt reveladora, gompa ma yin, kompa yin, que significa literalment: -"Meditació" no és, "acostumar-se a" sí que és-. Això vol dir que la meditació no és res més que acostumar-se a la pràctica de la meditació. Com s'ha dit: -Meditació no és

esforçar-se, sinó anar-se assimilant naturalment a ella-.
Conforme vagi vostè practicant el mètode, la meditació sorgirà poc a poc. La meditació no és una cosa que vostè pugui "fer", sinó quelcom que ha d'ocórrer espontàniament, i només quan hàgim perfeccionat la pràctica. Espurnes de Saviesa

VIDA

Força, brillantor,

acompanyada quan estic amb Tu.

Moments, dolçor,

por quan estic amb Tu.

Ni l'espai, ni la ment, ni el dolor,

agraïment quan estic amb Tu.

Si jo et pogués acompanyar 

pels camins de la vida...

El vici em crida!

o la mandra se'm vol fer amiga.

La ira m'ennuvola,

l'orgull se m'apropia 

perquè no és l'avarícia

la meva amiga?

             Sy

El sentit de la Vida. Claudio Naranjo

MORT

Llum, Univers,

Vida, Univers,

Mort, Univers,

Qui, Com,

La meva llibertat en quatre barrots.

Com l'ocell amb qui comparteixo l'aire,

Com el peix amb qui em creuo per l'oceà,

la meva ànima engabiada.

L'anhel, l'enyor.

Llibertat!! On ets??

Et busco en els meus somnis,

et trobaré?

Ànima amb ànima.

Cor amb cor.

Cos amb cos.

                     Sy

>>>Resulta veritablement extraordinari que la nostra ment no pugui estar-se quieta més d'uns pocs instants sense anhelar distracció: era tan inquieta i desassossegada que de vegades penso que, en viure en una ciutat del món modern, ja som com els éssers torturats de l'estat intermedi que segueix a la mort, on es diu que la consciència és angoixosament desassossegada.

Segons certes autoritats, un tretze per cent dels nord-americans pateix alguna mena de trastorn mental. Què ens diu això de la nostra forma de viure? Estem fragmentats en molts aspectes diferents. No sabem qui som en realitat, ni amb quins aspectes de nosaltres mateixos ens hauríem d'identificar ni en quins creure. Són tants els dictats, veus i sentiments que lluiten per controlar la nostra vida interior que ens trobem dispersos per tot arreu, en totes direccions, i no hi ha ningú a casa.

La meditació, doncs, és portar la ment a casa.

Espurnes de Saviesa

DE L'AFERRAMENT

Avui fa 26 anys que et vaig perdre, i ara et dic: "De la mateixa manera que et vaig buscar, et vaig perdre. De la mateixa manera que et vaig perdre et tornaré a trobar. Tot dos som una llum en l'univers".  Sy

>>>L'autèntica glòria de la meditació no depèn de cap mètode, sinó que resideix en la teva experiència contínua i viva d'estar present, en el goig, la claredat i pau, i, el més important, en la completa absència d'aferrament. La disminució de l'aferrament és senyal de que t'estàs tornant més lliure de tu mateix. I com més experimentis aquesta llibertat, més clar serà el senyal que l'ego, juntament amb les esperances i els temors que el mantenen viu, s'està dissolent, i més s'acostarà a la infinitament generosa «saviesa de l'absència d'ego». Quan habitis en aquesta llar de saviesa, ja no trobaràs cap barrera entre «jo» i«tu», «això» i «allò», «dins» i «fora», hauràs arribat per fi a la teva veritable llar, l'estat de no dualitat. Espurnes de saviesa