dilluns, 30 d’abril del 2012

T'ESTIMO


Qui t'ha dit que no ets complerta?
En quina part del teu cos ho has enquistat?
Quina part del teu cos has congelat?

Innocència, divina innocència
Digna de tots els elogis,
digna de tot l'amor
Criatura perfecta!

No es demana permís per estimar
s'estima
No es demana permís per abraçar
s'abraça
No es demana permís per dir t'estimo
es diu
T' E S T I M O

     Sy




>>>>>Dudjom Rimpoché diu del moment en què rigpa es revela directament: «aquest moment és com treure's una caputxa del cap. Quina il·limitada espaiositat i quin alleujament! És el suprem veure: veure el que abans no es veia ». Quan "es veu el que abans no es veia" tot s'obre, s'expandeix i es torna nítid, clar, ple de vida, impregnat de meravella i frescor. És com si el sostre de la ment hagués sortit volant, o com un esbart d'ocells que de sobte s'elevés des d'un niu fosc. Totes les limitacions es dissolen i es desprenen, com si, diuen els tibetans, s'hagués obert un segell.    Espurnes de Saviesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada