dimecres, 10 d’octubre del 2012

ALLÒ SOMIAT


Diga'm, com és que estem en guerra?
Diga'm, on podem trobar serenor?
Tu ets part de mi
Jo sense tu no soc

Si és cert, jo et vaig rebutjar.
Des de la meva inconsciència
et vaig oblidar.
i tu, sempre amb mi.

El meu desitg primer, allò somiat
és pot materialitzar
i per haver-te oblidat és pot esfumar.

No em deixis sola flor d'innocència
No m'oblidis Univers
Ajudeu-me a gaudir d'Allò tan somiat!

                Sy



Kongtrul Rinpoche ens va suggerir que preguem al guru, budes, bodhisattvas i demanar-los que ens atorguin les seves benediccions, "Així  jo puc  donar a llum al cor de tristesa." Però què és un "cor de tristesa"? Imagina que una nit tens  un somni. Encara que es tracta d'un bon somni, en el fons saps que a la llarga t’hauràs de despertar i tot haurà acabat. A la vida, massa, tard o d'hora, sigui quin sigui l'estat de les nostres relacions, de la nostra salut, la nostra feina i de tots els aspectes de les nostres vides, tot, absolutament tot, canviarà. I la campaneta sonarà a la part posterior del teu cap per recordar-te  aquest fet inevitable, és el que es diu el "cor de tristesa." Vida, t'adones, és una cursa contra el temps, i mai s'ha de posar fora de la pràctica del Dharma fins l'any que ve , el mes que ve, o demà, que el futur mai pot passar.

2 comentaris:

  1. Si allò somiat insisteix, insisteix la pau i serenor. Cercar-la serà doncs la gloriosa experiència; un acte de fe, com escriure..

    Una alegria llegir-te, salutacions i abraçada despres d'aquest temps d'absència.

    Paola (dels Caus...!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria veure't en el bloc Paola!! el teu comentari, una gran veritat, desitjo que siguis feliç.

      Elimina